"CINECLUBS EN TEMPS DE MULTISALES". COMENTARIS A L'ARTICLE APAREGUT A LA "REVISTA DE GIRONA"

La revista de Girona, en el seu número 261 publica un article de Jordi Dorca que titula "Cineclubs en temps de multisales". Em complau que a Catalunya es publiqui alguna cosa al voltant dels cineclubs. És tanta la desídia amb la que la historiografia del cinema ha tractat als cineclubs i al cineclubisme que qualsevol gota em sembla un oceà. No vull deixar passar aquí el fet que el cineclubisme (i això a tot el món) està en l'origen del naixement de filmoteques i cinemateques, de la crítica moderna, Cahiers du cinéma, del cinemes nous dels 60',.... 

Per tant, em congratulo i us aconsello la seva lectura que fa un repàs general i no exhaustiu als cineclubs de les comarques gironines al qual dedica la major part del text.

Això si, m'agradaria fer un comentari al voltant d'alguns apunts històrics que em semblen agosarats i poc documentats. En concret als que apunten la data de 1923 com la de la primera activitat cineclubista a Catalunya a Figueres al Patronat de la catequística. Sorprèn la dada ja que s'avança a la que fins ara es considerava com la data de l'inici del cineclubisme a Espanya, que corresponia al Cineclub Español amb Buñuel al capdavant i que segons documenta Romàn Gubern a "Proyector de luna" (Anagrama 1999) va tenir lloc el 23 de desembre de 1928 amb la projecció de Tartuff (1925). A Catalunya, fins ara, es tenia documentada la primera sessió cineclubista al març de 1929 en les projeccions que organitzava la revista Mirador a Barcelona. Marcar la dada de 1923 com la primera a Espanya mereixeria d'una mica més d'informació i documentació.

És clar que la mateixa inexistència d'una història del cineclubisme fa que moltes dades apareguin confuses i contradictòries. També esmenta l'article "Segons sembla, el primer cineclub va ser fundat a França l 'any 1907 gràcies a Edmond Benoît Levy." Seguint els estudis de l'historiador Felipe Macedo de la Universitat de Montreal, podem afirmar que l'hàbit no fa al monjo. i que el terme cineclub a inicis de segle no definia el que seria després. El terme cineclub va aparèixer al 1907 dins d'uns paràmetres comercials molt lluny del que va ser la primera experiència cineclubista (associativa, democràtica, com a organització del públic i cinèfila) i que no seria la de Delluc (que també esmenta l'article de Dorca) sinò que seria la del Cinéma du peuple, associació creada en 1913 en mitjans anarquistes i comunistes a Paris. (Felipe Macedo. Cinéma du peuple, le premier cinéclub. Cahiers des ciné-clubs. Num.1. 2010). Seguint l'exposició de Macedo, el terme cineclub va ser utilitzat, efectivament, per primera vegada per Edmond Benoît Levy, empresari associat a la companyia Pathé, director de la revista Phono-Ciné-Gazette i director de la primera sala fixa d'exhibició a Paris, l'Omnia Pathé. Aquella entitat va ser una experiència de tipus corporatiu, dedicada a la valorització del cinema amb clars interessos comercials, en una època en que el cinema volia afirmar-se com a art i com a indústria. També Gabriel Rodríguez, per la seva part documenta en la seva tesis "Contemporáneos y el Cineclub Mexicano: revistas y cineclubs; la experiencia mexicana" la existència en 1909 del Cinematógrafo Cine-club que també va ser una experiència lligada a l'explotació comercial. Per tant, la utilització del nom cineclub no bastaria per donar pistoletada de sortida a la periodització del nostre moviment i podríem creure que aquest Cinéma du peuple seria la primera experiència cineclubista documentada abans que la de Delluc i la de Canudo.

Només aquestes reflexions comentant una dada per Catalunya, la de 1923, que hauria de ser contrastada i documentada per tal sigui considerada el primer esglaó del nostre moviment nacional. Sinó, em sembla imprudent deixar-la caure com si res en un article sobre cineclubs a Catalunya.