Dins el nostre sector, el cinematogràfic, se'ns coneix com aquells del “Non theatrical” que és com els anglosaxons anomenen al sector No comercial. El terme defineix aquella activitat d'exhibició de cinema que no es projecta a sales comercials subjectes al protocol de la indústria: entrada oficial, obligatorietat de ser en el registre de sales comercials, reportar diàriament la taquilla a la Generalitat de Catalunya, pagar els impostos pertinents, vendre crispetes i refrescos, fer lucre...
És important conèixer el que som per saber el que podem fer i com ho podem fer. Així és com els cineclubs d'arreu del món possibiliten que un cer tipus de cinema, allunyat en la majoria dels casos del cinema comercial, puguin trobar el seu públic en les pantalles cineclubistes.
COMPETÈNCIA?
També és una cançó habitual que sentim de tant en tant. El cinema comercial ens considera competència deslleial. Per una banda no s'atreveixen a programar certes pel·lícules “d'art i assaig” per por a no omplir i quan les programem nosaltres i ve més gent que a les seves sessions aleshores contra-programen i ens acusen de competència. La falta de competència en quant a que estem parlant de cinemes diferents és més que clara. Simplement el cineclub oferta un tipus de programació que l'exhibidor comercial no s'atreveix a projectar. És important doncs que dins la nostra activitat no comercial les programacions divergeixin de les de la sala comercial. Això situa cadascú en el seu lloc, sense possibilitat de competència.
SUBSISTÈNCIA
Ara, això sí, els cineclubs comparteixen alguns punts en comú dins el sector comercial. El més important és que paguen els preus que les distribuïdores els demanen per l'exhibició dels films dels seus catàlegs. Això fa que l'activitat cineclubista sigui de les més cares dins de les activitats associatives. 250-300euros per un passi en 35mm o 150/180euros per un passi en DVD són preus prohibitius per la majoria de petites associacions que en un moment donat intenten projectar una pel·lícula. Fins ara no hi ha cap tipus de consideració pel fet de mantenir una activitat sense afany de lucre. Tant se val com si el teu públic col·labora econòmicament o no.
És molt important que els cineclubs participin amb el creixement de la indústria cinematogràfica al nostre país i per tant creiem que col·laborar econòmicament en el pagament dels drets d'exhibició estem ajudant a consolidar la indústria de la producció i distribució tant a Espanya com a Catalunya. Però si hem de pagar preus alts, com rentabililtzem la nostra activitat sense que ens considerin una activitat comercial?
NO HI HA CONTRADICCIÓ ENTRE REALITZAR UNA ACTIVITAT SENSE ÀNIM DE LUCRE I ACONSEGUIR ELS INGRESSOS QUE PERMETIN TIRAR ENDAVANT L'ACTIVITAT.
La nostra llei d'associacions diu tot definint el concepte “sense afany de lucre”: “Una associació no té afany de lucre encara que desenvolupi una activitat econòmica si el fruit d'aquesta activitat es destina exclusivament al compliment de les finalitats d'interès general establertes pels estatuts. En cap cas no es poden repartir els bens de l'associació entre els associats i associades ni éssers cedits gratuïtament a persones físiques o jurídiques amb interès lucratiu 1.
Per tant, podem concloure que recuperar diners a través de la nostra activitat no ens situa dins l'àmbit comercial malgrat que alguna distribuïdora així ho pensi quan redacta clàusules que parlen de que no es pot cobrar entrada en l'exhibició de les seves pel·lícules. Per una banda queda clar que legalment podem tenir una recuperació econòmica per les nostres activitats que serveixen per tirar endavant el cineclub, i per altra com miraré d'explicar ara, que el que es paga no serveix tant per veure un film sinó per mantenir l'activitat continuada del cineclub al llarg de l'any.
TASA DE MANUTENCIÓ
Per distingir clarament entre activitat comercial y no comercial tenim l'exemple brasiler. Des dels anys 70, s'utilitza l'expressió “taxa de manutençao”2. Amb aquest terme queda clarament posicionat que la quantitat que es paga serveix per mantenir l'associació i no és en cap cas per l'accés específic a l'obra cinematogràfica. Recordem que els cineclubs poden generar múltiples despeses a part del film projectat: projeccionista, calefacció o refrigeració, lloguer de sala, materials de promoció, transports,... i que per tant, els diners es destinen a mantenir una activitat global que va més enllà inclús del dia de projecció.
És per això també molt important la contribució dels socis i sòcies en quant al seu ajut per mantenir el cineclub. No només obté beneficis directes a l'hora de veure els films sinó que participa significativament del manteniment, amb el seu ajut, d'una activitat cineclubista d'interès general en la seva població. El sentiment de pertinença, la capacitat de construir-nos com associació, és també un paradigma del que significa moure'ns en el sector no comercial, en el del sense afany de lucre. La participació dels socis no només en el pagament de les quotes sinó la possibilitat d'actuació a través de la junta directiva i de l'Assemblea General fa de la nostra activitat un exercici democràtic que res té a veure amb el d'una empresa i els seus accionistes.
Mantenir alt la senyera del “No comercial” significa reivindicar la nostra capacitat associativa i democràtica amb l'objectiu general d'utilitat pública que han de tenir les nostres projeccions cineclubistes. Però assegurar la nostra capacitat econòmica ens permet també la llibertat i la independència necessària per mantenir una activitat cineclubista per a tots i totes les persones de la nostra població
1 LLEI D'ASSOCIACIONS. Article 2. Naturalesa i principis, punt 3. Llei 7/1997, de 18 de juny, d'associacions. DOGC núm.2423, de 01-07-1997
2 Manual do cineclube. Felipe Macedo. Sense publicar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada