FIGURES DEL CINECLUBISME CATALÀ (2): JOAQUIM ROMAGUERA I RAMIÓ

Joaquim Romaguera ve estar lligat als cineclubs des de ben jove muntant cineclubs i dirigint alguns d'històrics com el Cineclub de l'Associació d'Enginyers al 1969. Dins la Federació catalana de cineclubs va participar com a director a la dècada dels 80 i va viure els convulsos anys de desmembrament de la Confederación de cineclubs del estado español, de la qual també va formar part. La seva vessant com a historiador va fer que gràcies a ell nombrosos documents hagin estat salvats. Pocs mesos abans de morir va considerar que l'oficina de la Federació catalana podia acollir la documentació que ell tenia sobre cineclubisme. Des d'aleshores el fons Romaguera està sent catalogat per poder ser disponible als historiadors del cineclubisme. Podem ressenyar la gran quantitat d'actes de reunions de junta que de la Federación Española de cineclubs tenia en el seu arxiu des dels anys 40'. Documents excepcionals per conèixer la història del cineclubisme no tans sols a Catalunya sinó a Espanya. També a la seva dèria com a editor es deu l'apassionant història de la revista anual de la Federació catalana de cineclubs "Cinematògraf. Història de la Catalunya cinematogràfica" que en diferents etapes es va publicar des del 1984 fins el 2001. Presentador i forista en mil·lers de cine-fòrums va recórrer Catalunya fins ben poc abans de deixar-nos. Recullo aquí la informació que de ell dóna la viquipèdia:

Joaquim Romaguera i Ramió (Barcelona, 13 de gener de 1941 - Barcelona, 6 de setembre de 2006) fou un historiador i amant del cinema. Muntà els cineclubs Condal, Layetano i Club Fòrum Cinematogràfic. Codirigí la revista "Otro Cine" (1966-67). També portà el Cineclub de l'Escola d'Enginyers (1966-69), premi Sant Jordi de Cinematografia 1967. Fundà el Cineclub de l'Associació d'Enginyers (1969) i creà el Seminari Universitari de Cinematografia (1967-68).

Paral·lelament, treballà a l'Editorial Labor, on coordinà i redactà una part de la monumental Enciclopedia Ilustrada del Cine. A continuació cofundà la Llibreria-Disqueria-Quiosc Viceversa SA de Serveis Culturals (1972), i treballà per a l'Editorial Gustavo Gili (1974). El 1999 entrà a treballar com a historiador i documentalista cinematogràfic a BTV.

D'altra banda, entre el 1969-81 formà part de l'equip responsable de la Setmana Internacional de Cinema de Barcelona. També fou delegat a Catalunya de l'entitat Joven Crítica Cinematográfica (Madrid 1967-69); ocupà càrrecs en la Confederació de Cineclubs de l'Estat Espanyol (1970-73), assumí la direcció i coordinació de serveis de la Federació Catalana de Cineclubs (1982-87), i publica "Cinematògraf. Història de la Catalunya Cinematogràfica".

El 1994 creà la Mediateca de l'ESCAC, i el 1996 fundà el “Grup de Recerca Cinematogràfica”, dins l'Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i Arqueologia Industrial de Catalunya, que realitzà el seu primer congrés el 2000 i publicà el volum I Jornades sobre 100 anys d'inventiva tecnològica en imatge i so en el cinema espanyol (2001).

També ha col·laborat en mitjans escrits com ara els diaris "Avui" i "Diari de Barcelona", el setmanari "El Món" i les revistes "Imagen y Sonido", "Pel·lícula", de la qual fou redactor en cap, "L'Avenç", "Muntanya" i "Revista de Catalunya". Ha dirigit els "Annals de la Universitat Catalana d'Estiu" (1983-84); "Treballs de Comunicació" de la Societat Catalana de Comunicació/Institut d'Estudis Catalans (1991-97); "Cinematògraf. Jornades sobre Recerques Cinematogràfiques", de la mateixa entitat (1992-2000) i "Cinematógrafo. Actas de los Congresos de la Asociación Española de Historiadores del Cine" (1988-90), entitat que fundà el 1987 i presidí fins el 1991. Codirigí la col·lecció "Orphea" (1990-2001), de la Fundació ICC, de la qual fou secretari (1992-95); i la Coordinadora d'Investigadors de l'Audiovisual de Catalunya, de la SCC/IEC (1996-97).

Obres

La seva obra principal fou el Diccionari del Cinema a Catalunya (2005), que va dirigir. També va escriure la Historia crítica y documentada del cine independiente en España: 1955-1975 (2006), amb Ll. Soler. Com a investigador, és autor, entre altres, de:

• “Diccionario de actores/actrices” (1973);
• Textos y Manifiestos del Cine. Estética. Escuelas. Movimientos. Disciplinas. Innovaciones (1980; 3a ed. 1998),
• Amb H. Alsina; La Historia y el Cine (1983)
• Amb E. Riambau; Catàleg de films disponibles parlats o retolats en català (1982)
• “Un mecenatge cinematogràfic. Vida i obra de Delmiro de Caralt” (1987)
• Historia del cine documental de largometraje en el Estado español (1988)
• El lenguaje cinematográfico. Gramática, géneros, estilos y materiales (1991);
• Quan el cinema començà a parlar en català (1927-1934) (1992);
• Diccionario filmográfico universal de directores de España, Portugal y Latinoamérica (1994);
• El patrimoni cinematogràfic a Catalunya (1995), editor;
• “Tísner, l'escenògraf. Teatre, cinema, televisió, publicitat” (1995);
• Cine: curso básico (1996; en català 1997: El cinema), amb X.Juncosa; Història i catàleg de la Cinemateca Municipal. Història i relació dels premis de cinematografia i Audiovisuals "Ciutat de Barcelona" (2002);
• Magí Murià, periodista i cineasta. "Memòries d'un exiliat, 1939-1948" (2002);
• Presencia de los deportes en el cine español. Una primera aproximación, un primer inventario (2003), amb C. Còdol;
• “Història del cinema a Girona i comarques” (2004).
• També és autor dels treballs inèdits:
• El primer cinema parlat en català a Barcelona, premiat als II Encuentros Cine/Historia de la Fundació Cultural Caixa d'Estalvis del Mediterrani d'Oriola (1993).

Contribucions científiques i invents tecnològics d'intel·lectuals i tècnics espanyols, del precinema al cinema en relleu i la televisió (1846-1954), que rebé el premi a la investigació sobre comunicació de masses 2001, del Consell de l'Audiovisual de Catalunya.

D'altra banda, fou un entès en jazz. Va escriure El jazz y sus espejos (2003).


Premis i distincions


Obtingué la Medalla d'Or de la UNICA (1992), fou membre d'honor de la Federació Catalana de Cineclubs (2001). També treballà en el camp audiovisual com a assesor i documentalista en programes de recuperació de material cinematogràfic en formats subestàndard i d'autors videogràfics a BTV; a TV3 en la sèrie Crónica d'una mirada (2003) i en films com Salvador (2006).


Referències


↑ «Joaquim Romaguera i Ramió». l'Enciclopèdia. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

A la foto de dalt del post en una taula d'històrics cineclubistes en el 25 aniversari de la Federació catalana de cineclubs celebrat a Sitges. De dreta a esquerra Joaquim Romaguera, Josep Maria López Llaví i Pere Ignasi Fages. Tots tres figures cabdals del cineclubisme a Catalunya.