diumenge, 17 de maig del 2015

ORÍGENS DEL CINECLUBISME CATALÁ. SEMBLEN ANTERIORS AL QUE ENS HAVÍEN EXPLICAT. EL PRIMER CINECLUB DE L'ESTAT VA SER EL D'HORTA (BARCELONA)

Fins ara la historiografia ha situat les arrels del cineclubisme a Catalunya a la fi de la dècada dels anys 20 quan des de la revista MIRADOR, setmanari literari i polític de tendències esquerranes i catalanistes, es posa en marxa les “Sessions Mirador”, projeccions destinades a l'estrena de films importants culturalment i de pel·lícules maleïdes a nivell comercial1. En Josep Palau, al capdavant de la secció de crítica de la revista i conjuntament amb el Barcelona Film Club (fundat al febrer del 1929) organitzava les projeccions. A la junta del Barcelona Film Club participaven personatges de la intel·lectualitat barcelonina com Santiago Rusiñol, Miquel Utrillo, Maria Casanovas, Carles Soldevila i Mary Cruz Morales. D'entre les personalitats que assistien habitualment a les sessions Mirador hi havia Guillem Díaz-Plaja, Carles Riba, Alexander Plana, Josep Dalmau, el Doctor Corachan o el Mestre Enric Morera. La primera sessió, el 29 d'abril de 1929 va oferir un programa amb tres films: La dama de las camelias(1907), un film d'avantguarda Cinq minutes de cinéma pur (Henri Chomette - 1926) i un film de repertori, Margheritte Gautier (Fred Niblo – 1927)2.

Ja hi havien algunes indicacions de que l'activitat cineclubista a Espanya va ser anterior a les primeres sessions MIRADOR i a les projeccions del Cineclub Español de 1928 a la Residencia de estudiantes de la ma de Don Luís Buñuel. Ara, grácies a Filmoteca de Catalunya i a la digitalització de les seves publicacions puc compartir amb vosaltres el número 269 de la revista "Arte y cinematografía" d'agost de 1923 i de l'article "El club Cinematográfico". Allá podem llegir:


"Una pléyade de gente joven, entusiastas admiradores del VII arte, acaban de fundar e instalar en nuestra ciudad, en la barriada de Horta, el primer club cinematográfico de España. obra meritísima y que solo elogios merece."

Es fa esment a que com les coses han anat tant bé, ja han obert delegacions a Badalona i a Castelló de la Plana.

De les fotografies, seria interesant demanar als investigadors locals poder situar els edificis.

Que els orígens del cineclubisme han estat més populars que burgesos no ens ha d'extranyar tant, i ja Felipe Macedo ha documental activitat cineclubista a Franca amb l'associació cinematográfica "Cinema du peuple" al 1913. Activitat de caIre obrer i anarquista que prenia el cinema com una eina d'emancipaci{o de classe. D'entre els films que van projectar, un explicant la Setmana Trágica a Barcelona i el rol de Ferrer i Guardia.

És molt raonable pensar que, a Catalunya, amb una important activitat obrera i anarquista, el cinema hagués estat també utilitzat per associacions de cinema de caire proletari. De moment ja tenim la imatge de l'article del que seria fins avui el primer cineclub a Espanya al 1923.


2 comentaris:

  1. Hola, Julio! Vaig estar fent recerca en algunes fonts primàries i sembla que aquest club no va projectar pel·lícules, s'hi reunien persones interessades en cinema i organitzaven cursos, concursos, trobades, etcètera, però queda molt lluny del que des dels anys 20 es va anomenar cineclub a París, que implica la projecció de pel·lícules. Igualment, estic amb tu que, com diu Macedo, segur els primers espais on es van projectar pel·lícules per comentar-les després van ser de caire més bé obrer i no il·lustrat, com apunta sempre la bibliografia secundària.

    ResponElimina
  2. Hola Julio, també he fet recerca... El 1913, Andreu Cabot Puig, construí uns moderns laboratoris i una galeria o "gran teatre de posa i plataformes", eren els millors estudis del moment, al carrer d'Amílcar, al Guinardó, sota el nom de Societat Galeries Cinematogràfiques: de grans proporcions, una planta d'obra per a magatzem i laboratori, i una gran galeria encristallada d'una dotzena de metres d'alçada pel centre de la teulada de vidre i d'una llargada d'uns trenta metres, permetent-hi ubicar fins a tres decorats.
    Els Estudis-laboratoris Cabot, varen estar actius del 1915 a 1923, aleshores varen passar a ser un Club Cinematográfico (fent activitats d'Escola de Cinematografia), per això l'article de la revista "Arte y cinematografia" nº 269.
    En tot cas, també penso que els primers espais de "projecció i col·loqui" van ser de caràcter obrer.

    ResponElimina