Fa uns pocs mesos va sortir publicat a la revista "canemàs, revista de pensament associatiu" Estii - Tardor 2012, Núm. 3, un article que em van encarregar sobre la situació actual del cineclubisme a Catalunya. Vaig aprofitar per recollir altres textos i posar-los al dia, tot incorporant algunes idees. Com molt em temo que les revistes en paper les llegeix poca gent, aquí va l'article per aquell que tingui ganes i temps.
Introducció.
Cineclubs dins l'àmbit de la cultura popular. Reivindicació.
Les
arrels del cineclubisme a Catalunya han estat habitualment situades a
la fi de la dècada dels anys 20 quan des de la revista MIRADOR,
setmanari literari i polític de tendències esquerranes i
catalanistes,
es posa en marxa les “Sessions Mirador”, projeccions destinades a
l'estrena de films importants culturalment i de pel·lícules
maleïdes a nivell comercial1.
En Josep Palau, al capdavant de la secció de crítica de la revista
i conjuntament amb el Barcelona Film Club (fundat al febrer del 1929)
organitzava les projeccions. A la junta del Barcelona Film Club
participaven personatges de la intel·lectualitat barcelonina com
Santiago Rusiñol, Miquel Utrillo, Maria Casanovas, Carles Soldevila
i Mary Cruz Morales. D'entre les personalitats que assistien
habitualment a les sessions Mirador hi havia Guillem Díaz-Plaja,
Carles Riba, Alexander Plana, Josep Dalmau, el Doctor Corachan o el
Mestre Enric Morera. La primera sessió, el 29 d'abril de 1929 va
oferir un programa amb tres films: La
dama de las camelias
(1907), un film d'avantguarda Cinq
minutes de cinéma pur
(Henri Chomette - 1926) i un film de repertori, Margheritte
Gautier
(Fred Niblo – 1927)2.
